Un nou duel, i van cinq. Des que vam debutar a la màxima categoria dels escacs catalans, allà pel 2015, mai hem deixat de jugar contra el gran equip del Sabadell. Fins dissabte, empat a dues victòries (a favor nostre 2015 i 2016) i a favor d’ells, 2017 i 2018, precisament els dos anys en que es van proclamar campions consecutivament.

Una jornada que va començar força accidentada per una avaria a RENFE que va posar a prova tota la logística que vam haver de desplegar per recollir a varis jugadors, esperant un tren que no passava i un altre, Demuth, que va haver de venir en taxi. El matx va començar uns minuts després de les 16,30 hores per nosaltres al no ser cinq jugadors peró, poc després, les partides ja estaven a ple rendiment, com sempre que juguem contra els amics de Sabadell.

Un matx força igualat, amb tota l’artilleria disponible per les dues parts. Fins passades les set de la tarda no es va produïr el primer empat entre Demuth i Krysa, i justament quan el cronista entrava en directe al programa de ràdio “Xarxa de mat”. La resta de partides estaven molt obertes i, tot i que començaven a pintar bé per nosaltres, ningú podia imaginar el desenllaç final.

La partida que estava millor era la de Guillem García contra Adri Campos. La posició era força favorable peró tampoc totalment clara. També Christian Rios tenía un fort atac contra Lázaro Lorenzo. La resta, molt igualades, a excepció de Cristian Fernández que estava una mica inferior contra Àlex Bofill. La veritat es que no semblava fàcil guanyar el matx. Les partides de Krysa, Sosa, Garriga i Esteban semblaven empat mínim i la de Bals també començava a pintar bé. De sobte, Bals es deixa peça i ens posem amb el marcador en contra, pero poc després van caure empats de Sosa y Krysa i la victòria de Guillem i ens vam posar empatats. La inesperada derrota d’Esteban, en posició complicada i amb el rellotge apretant i la victòria clara de Ríos, van posar emoció, pero Cristian va aconseguir una posició diabòlica, doblegant Bofill i guanyant un punt d’or. Finalment, amb dos partides en joc, la de Ricard contra Perpinyà i la de Pere contra Romero, el matx no es podia escapar, al tenir Pere torre de mes.

Un 5,5 a 4,5 final que reflexa la gran igualdat entre el Mollet i el Sabadell, ja que sempre es decideixen els nostres enfrontaments per petits detalls i poca diferència de punts.

Absoluta cordialitat entre tots dos clubs i estàvem tots pendents de les darreres partides, comentant entre els que no jugàvem situacions que s’anaven donant, amb gran emoció.

El Sabadell disputarà el títol, i nosaltres estem molt a prop de la salvació matemàtica, peró guanyar al vigent campió, sempre és un plus.

Galería de fotos a càrrec d’Antoni Pous al Flickr del Club fent click AQUÍ

Acta de l’encontre a la web de la Federació fent click AQUÍ