Diumenge 2 d’abril el Club d’Escacs Mollet va escriure una nova pàgina al seu palmarès de títols, amb un nou èxit en els seus quasi 86 anys d’història.
A la capital de Montsià, Amposta, es va disputar la final absoluta de la copa catalana, amb els 10 millors equips de Catalunya, classificats a les fases prèvies. També es van disputar la resta de categories, en grups de 10 equips.
Per part del nostre club, vam desplaçar el millor equip possible, format per 4 jugadors, dos estrangers i dos nacionals. Els dos millors estrangers de la llista, els grans mestres Daniele Vocaturo i Adrien Demuth, van disputar la competició acompanyats dels dos joves molletans, i millors jugadors nacionals per ràting, Pere Garriga, mestre internacional i Cristian Fernández, mestre FIDE. Amb aquest equip, l’objectiu era lluitar pel títol, malgrat que els rivals no estaven disposats a posar-ho gens fàcil. El Barberà, amb 4 grans mestres, 1 mestre internacional i 1 mestre FIDE, anava a totes i el Sabadell, proclamat campió de Catalunya de la lliga, el dia abans, amb 3 grans mestres i 1 mestre internacional, volien frenar-nos, bàsicament per aconseguir el segon títol en importància en competició oficial per equips de la Federació catalana d’escacs. Els altres equips, també portaven molt bones alineacions, amb alguns titulats internacionals molts d’ells, com el Peona i Peó, el Figueres, el Banyoles o el Lleida, entre d’altres.
Vam anar disputant rondes i guanyant-les per resultats molt clars com 0-4 amb un Gerunda que va venir amb un equip de suplents, 3-1 amb l’acabat de ascendir Sant Cugat (amb sorpresa al primer tauler amb derrota de Vocaturo), 3,5 a 0,5 contra l’Ateneu Colón (amb taules de Pere) i 3,5 a 0,5 amb el Figueres amb taules de Cristian. Així vam arribar a la decisiva cinquena ronda, contra un dels màxims favorits, la SCC Sabadell. L’enfrontament es va resoldre de manera més contundent del que calia esperar pel potencial de tots dos equips i el 0,5 a 3,5 a favor nostre ens va posar la cosa molt coll avall per poder arribar a la ronda final, on el destí ens havia aparellat amb el Barberà per, previsiblement, jugar-nos el títol contra ells.
Després de dinar, amb el temps una mica just, va començar la ronda de la tarda, amb els ulls posats en la darrera ronda i amb els jugadors un xic cansats per haver matinat i per la son que agafa després de dinar. Sort que unes oportunes coca-coles van exercir un efecte balsàmic i van ajudar a pujar els ànims.
A la tarda, victòries contundents contra Lleida per 0,5 a 3,5 i contra Reus Deportiu per 3 a 1 i, per la mínima contra el Peona i Peó, amb un dur Jaime Cuartas que va guanyar al nostre primer tauler i ens ho va posar difícil.
El Barberà, que no va perdonar als seus rivals, va arribar a la decisiva ronda final contra nosaltres amb mig punt d’avantatge, sumant els punts de tots els matxos. Els seus 27 punts i els nostres 26,5 punts ens obligaven a guanyar per un 2,5 a 1,5 per aspirar al títol. Davant nostre, 4 grans mestres: López, Alsina, Rizouk i Vila.
Les partides es van posar sorprenentment molt a favor amb relativa facilitat i Daniele va tornar a guanyar a López (ja ho havia fet feia 15 dies a la Lliga). Alsina, en posició una mica inferior contra Demuth, perdia per temps i se’l va veure certament contrariat, cosa no habitual en ell, fins al punt de no reaccionar en els primers instants. Amb el 2-0, un empat ens donava el títol i semblava que Cristian havia de guanyar, ja que a Vila li quedaven 10 segons. En el cas de Garriga, la posició de doble fil contra Rizouk era imprevisible. En pocs instants, Vila li donava la volta a la partida i guanyava a Cristian i Garriga empatava. En qüestió de segons, havíem guanyat el matx, i el títol!
Campions!
Ens van felicitar algunes persones, però estàvem petrificats perquè, per la tensió del moment, els jugadors havien sumat els punts i pensaven que haviem acabat empatats. Lògicament el desempat ens havia d’afavorir, però “tirant de matemàtiques”, el presi va recordar que, si havíem sumat 2,5 i ells 1,5, el mig punt d’avantatge ara era nostre.
Un final de temporada magnífic, amb el títol de copa i el subcampionat a la Lliga.
El club s’ha consolidat entre els millors de Catalunya en només tres temporades a la màxima categoria i, amb humilitat, continuarem intentant millorar i no oblidar els nostres orígens.
Viatge de tornada cansats, pero contents i a pensar en la propera temporada, amb el parèntesi de l’estiu, i la Festa catalana del 24 se setembre, amb el campionat de Catalunya de partides ràpides.
Classificacions i més informació de la copa fent click AQUÍ
Fotografíes al Flickr del club fent click AQUÍ
