Doncs un cap de setmana força intens i ple d’emocions, amb la possibilitat de revalidar el títol de lliga i conquerir la copa catalana (partides semi ràpides) per primer cop.
Dissabte, desplaçament a Sabadell per enfrontar-nos a la poderosa Societat Coral Colón de Sabadell, equip que liderava la competició, amb empat a punts a nosaltres però millor desempat.
Una emprenyadora pluja ens va acompanyar durant el trajecte fins al club rival i no va ser bon presagi de què succeiria durant la tarda.
Per començar, i era previsible, i així estava previst, el Sabadell va portar el millor equip possible, tenint en compte que els dos primers taulers de la llista estaven disputant el campionat nacional de Romania. Amb els grans mestres Agrest i Stella, el rival va alinear fins a 6 grans mestres, 3 mestres internacionals i un mestre FIDE. Per la nostra part, amb la millor alineació disponible, 4 grans mestres, 1 mestre internacional, 2 mestres FIDE i 2 mestres catalans. Alineació inferior sobre el paper, però amb il·lusió i motivació de vigents campions, disposats a defensar el títol.
Al pis de sota, al bar, matx de 10 partides ràpides entre els presidents dels dos clubs, per demostrar que hi ha bona relació i per que no dir-ho, per relaxar els nervis de tots dos.
Malgrat que es va disputar el matx presidencial “a cara de gos”, va haver interrupcions molt aviat, ja que el president del Mollet exerceix de delegat i els jugadors, com és preceptiu, consulten les ofertes de taules, o situacions on pensen que han d’oferir-les. El primer va ser el GM Vocaturo que, molt aviat, va avisar de què el seu rival repetia jugades buscant les taules. Òbviament, no ens anava bé l’empat global, doncs donava el títol al Sabadell per millor desempat. Les instruccions van ser clares: “Segueix una mica més”.
Poc després era el torn de Twan Burg que, al tercer tauler, no veia clar com seguir, amb negres, amb mínimes opcions de forçar. El rival, li havia ofert taules. Les instruccions, un cop més, “segueix una mica més”, tot i que, per la cara de Burg, semblava que no veia clar com. I quan un gran mestre no veu clar com, poc pots fer per insistir. I, per acabar d’arreglar-ho, al segon tauler, Demuth, el gran mestre francès, preocupat per no trobar la forma de forçar davant la (reconeguda) solidesa del gran mestre català Magem que aconsegueix taules sense despentinar-se mai i, si et descuides, et fa un vestit a mida. En aquell moment, la preocupació sí que va començar a aparèixer. La resta de partides estaven força igualades i només la del nostre vicepresident, Ricard Morros semblava superior o, almenys, “divertida” que diria ell. Montilla en posició soporífera, semblava que no passaria de l’empat. Cristian, un pel superior, podia guanyar, igual que Garriga, amb un claríssim avantatge de temps que feia pensar en el punt. Per la seva part, el gran mestre colombià, David Arenas tenia una posició inicial favorable i Luis Luna també semblava que podia aconseguir quelcom més que l’empat. Lamentablement, feia estona que la partida del nostre jove Javi Amores estava perduda. Només un miracle podia salvar-nos i, per desgràcia, el punt es va perdre molt aviat, massa. Dic massa, perquè Javi estava imbatut al campionat i perdre un punt tan aviat, de ben segur que el va afectar a ell…. i a l’equip. Poc després, es van signar les taules entre Daniele i Agrest i el resultat inicial d’1,5 a 0,5 ja començava a preocupar. Fent un ràpid càlcul, i amb tot l’optimisme possible, la millor combinació possible (amb tot l’optimisme) que venia al nostre cap era: Demuth, Burg, Arenas i Montilla, taules. Garriga, Cristian, Ricard i Luna, victòria. Això, que hagués estat fantàstic, implicava guanyar el matx, i la lliga. Lamentablement, el compte de la lletera no es va produir i es van signar les taules previstes (les quatre esmentades), i es va perdre la partida de Garriga. El nostre jove jugador, potser motivat per haver de guanyar, atresorava una importantíssima diferència de temps respecte al rival que jugava amb poc més d’un minut. Va jugar un pel ràpid i va caure en una letal combinació que va acabar amb derrota. Això posava el matx en un decisiu 4,5 a 2,5 que feia que només 3 victòries ens donarien el matx, i la lliga. Malgrat tot, Luna i Morros semblava que havien de guanyar i Cristian, semblava millor, fins que es va complicar una mica i va acabar perdent. En aquell moment, amb el 5,5 a 2,5 només quedava salvar l’honor i, tant Luis Luna com Ricard Morros van fer partides molt bones. Ricard va guanyar al mestre internacional Lázaro Lorenzo i va confirmar que és la bèstia negra del Sabadell a qui ha guanyat individualment en els tres enfrontaments a DH. Luis Luna, amb tot ja decidit, va lluitar fins al final, però no va aconseguir passar de l’empat que ja no incidia en el resultat final.
El 6-4 final reflecteix certa igualtat, però només vam guanyar una partida. La resta, empats i derrotes.
Tota la sort que hem tingut en altres encontres, va fallar dissabte. Els jugadors van lluitar de valent i no podem dir res en contra, al contrari. Ser segons de la lliga autonòmica més forta d’Espanya, perdent el darrer dia, amb l’equip campió, és per estar orgullosos.
Felicitació als campions, encapçalats pel seu president, Pere Reginaldo, i a dormir, que una expedició molletana de 4 jugadors, acompanyats del seu president, havia de matinar per estar a Amposta ben d’hora, que diria el poeta del futbol, per disputar la Copa catalana, el campionat de ràpides (15 minuts amb increment de 5 segons per jugada), per equips. Però això és una altra història.
Des de la junta del Club d’Escacs Mollet, tot l’agraïment als jugadors, pel seu compromís. i a les seves famílies, per la paciència i que han suportat 11 setmanes de competició, amb multitud d’imprevistos i situacions a solucionar.
A tots, gràcies, i fins a la lliga vinent.
Acta de l’encontre fent click AQUÍ
Galeria fotogràfica al Flickr del club fent click AQUÍ
