Jornada absolutament èpica amb l’enfrontament amb el fortíssim Barberà, que va venir amb un equip molt fort, disposat a trencar les nostres il·lusions de revalidar el títol de lliga.
Després de rebre als jugadors rivals i al president del Barberà, Víctor Pont, va començar un matx on, sobre el paper, l’equip rival tenia avantatge en nou dels deu taulers.
Fins a les 18,50 hores no es va produir el primer resultat. Cristian perdia amb el gran mestre búlgar Arnaudov i posava el 0-1 a favor del Barberà al marcador. Poc després, Arenas signava taules per repetició del seu rival, el fort Axel Delorme i de Martín amb Vila. Aquests dos empats, sobre el paper, eren positius, ja que el rival de Martín era gran mestre i Arenas jugava amb negres. Amb el resultat provisional a favor del Barberà, feia falta una victòria per pujar la moral de l’equip i somiar amb l’empat, o la victòria. I la gran victòria de Daniele Vocaturo contra “Super” López al primer tauler ens va insuflar alegria i confiança i un 2-2 que permetia somiar, tot i que les partides estaven molt obertes, potser amb un parell molt pitjor i un parell una mica superiors. Poc després, amb la gran victòria amb negres de Jordi Bals contra Víctor Rivas, el resultat de 3 a 2 feia pensar que l’empat estava més a prop, tot i que la partida de Ricard estava inferior, la de Pere no pintava gens bé i la resta sense massa definició, a excepció d’Esteban que semblava millor.
Poc després, perdia Luis Luna contra Jonathan Alonso i es posava la cosa 3-3, amb una peculiaritat força important: totes les partides dels jugadors del Club d’Escacs Mollet amb poc, o poquíssim, temps al rellotge. Un factor que era preocupant, per tant tots sabem el que pot passar quan el temps estreny. De fet, a Luis li va caure “la bandera”, tot i que la posició ja era inferior. Ricard també anava malament de temps i la posició era clarament inferior. Per sort, Esteban estava força millor i, al final, va guanyar amb una jugada preciosa i Ricard va cedir el punt. Amb el 4-4 al marcador, i les espases en alt, les partides en joc donaven emoció al matx. Adrien Demuth, al segon tauler contra Daniel Alsina, semblava que havia de guanyar però tots sabem com es defensa el gran mestre Alsina. De fet, si la partida de Pere contra el gran mestre Rizouk hagués estat millor, unes taules, malgrat tenir posició molt superior i un peó de més, no hagueren estat malament. Pero no podia ser. La partida de Pere era una autèntica carnisseria i va passar de perduda, a igualada i, poc després, guanyada. I així va ser. Demuth va guanyar, posant el 5-4 al marcador i sense la pressió de guanyar el matx, ja que l’empat ens servia per anar a Sabadell i guanyar, Pere va rematar la partida posant el 6-4 al marcador.
Una victòria molt important per moltes raons. La primera perquè ens permet afrontar la darrera jornada empatats amb el Sabadell i amb la possibilitat de revalidar el títol de lliga. La segona, perquè el Barberà és un dels rivals més forts i, en les dues temporades anteriors havíem perdut. La tercera, perquè tot l’esforç de la lliga, anant líders des de les primeres jornades, es podien esvair en uns minuts.
En acabar, felicitació de Víctor Pont, un senyor, com sempre i d’alguns jugadors del Barberà, i lògica alegria de la família del Club d’Escacs Mollet que afronta la darrera jornada amb la seguretat de ser segons en cas d’empat o derrota i de guanyar la lliga, si aconseguim guanyar al fortíssim Sabadell.
Un any fantàstic, sens dubte, i molt bones sensacions per part de jugadors, directiva i socis que van venir a veure el matx en directe.
Acta de l’encontre fent click AQUÍ
