Del 25 de juny al 3 de juliol s’ha disputat una nova edició del prestigiós Open Internacional Ciutat de Montcada.
En aquesta edició s’ha produït el canvi a la nova ubicació a l’hotel Sercotel Ciutat del Montcada que ha resultat molt positiu i que ha permés jugar en una sola sala de joc, amb un espai a fora per l’anàlisi (un pel caòtic, tot s’ha de dir), i una zona de retransmissió (4 partides) amb uns sofàs per seguir els 4 primers taulells d l’equip A.
A nivell esportiu, participació de Javier Amores, Cristian Fernández, Pere Garriga i Javier Morais al grup A i de Justo Amores, Antonio Castañeda, Joan Caro i Ramón Caro al grup B.
Destacar el bon torneig de Javi Amores i Cristian Fernández, amb 4 punts de 9 possibles, tot i que amb alguna partida perduda en situació favorable per tots dos jugadors. Amores va fer taules amb el GM Muñoz Pantoja i Cristian va guanyar la WIM Irene Nicolás, com resultats més destacats. Javier Morais va aconseguir 3 punts i, tot i que el torneig era molt fort, potser hagués pogut sumar una mica més.
Em permetreu com cronista que, en aquest torneig, centri quasi tot el focus d’atenció vers Pere Garriga Cazorla. Com ja es va publicar en forma de nota breu, Pere va aconseguir una fita històrica, no només per un jugador del Mollet, sino a nivell català i espanyol: entrar en el selecte grup dels que aconsegueixen una norma de mestre internacional amb només 14 anys. Els que vàrem seguir en directe alguna o la majoria de les partides, vàrem viure amb emoció com s’anaven superant tots els obstacles: taules a la primera ronda contra un MI (Satyapragyan Swayangsu) i derrota a la segona contra el MI número 1 de Costa Rica, Valdes Leonardo. Després, contra el fort Oriol Porta, pero el més fluix dels 9 rivals que va tenir, al menys en ELO, va aconseguir situar-se amb 1,5 de 3 punts. La norma estava lluny i ningú en parlava. Pero a les rondes, 4, 5, 6 i 7 es produeix el fenòmen “huracà Garriga”. Victòria contra el Mestre FIDE Pablo A. Ruiz i taules amb el GM Neelotpal Das, victòria contra el MI Aloma Vidal (publicada a El País), victòria contra el MI Narayanan Srinath i emoció a la ronda 8 on, amb 5 punts de 7 i en una inmillorable 12à posició de la general, s’enfrontava al fort MI cubà Guerra Mendez (número 12 del ranking). La victòria li donava la norma, i no va poder ser.
Arriba la novena ronda i el rival es un altre Mestre Internacional (el sisè en el torneig!!), l’espanyol Javier Moreno Ruiz que va comenar amb 4,5 de 5 punts possibles el torneig (camí de norma de GM) i va encaixar 3 derrotes consecutives a les rondes 6, 7 i 8. Imaginem que veure davant en Pere, amb el torneig que estava fent i la possibilitat de norma van fer que es jugués la partida amb certa prudència per part de tots dos. Tot i així, la partida no va ser gens avorrida i es van signar unes taules força disputades (per la posició en el moment de pactar-les), i que es van produïr amb tota naturalitat. Amb 5,5 punts Pere obtenía la primera norma de Mestre Internacional i, automàticament, el títol de Mestre Català que atorga la Federació Catalana a l’aconseguir una norma.
Classificació i resultats grup A: AQUÍ
Al grup B, fluixa actuació de Ramón Caro, amb 4,5 de 9 punts possibles i 2 partides jugades bastante malament. Una mica de polèmica amb el, sempre, complicat Jaume Ríos que, sempre se les arregla per discutir amb tothom, siguin rivals, espectadors, l’àrbitre o, inclús, el propi director del torneig. En Joan Caro, va anar de més a menys i, de nou, de menys a més, finalitzant amb 4 meritoris punts, tenint en compte que no juga pràcticament res i estudia encara menys. Antonio Castañeda, va tenir un dels seus torneigs irregulars i va finalitzar amb 4,5 punts. Com sempre, va perdre partides guanyades, i va empatar partides una mica superiors. Les que va perdre, segons ell, amb bastant mereixement. Com a nota curiosa, pel ridícul, antiesportiu i lamentable comportament del seu rival, Miquel Molina, la darrera partida de Joan Caro. Admirable, en tot moment, amb 1-2 minuts (i moments amb 20-30 segons) jugant un final de torre, cavall i peó, contra torre i dos peons, com va saber jugar, sacrificant el cavall pels dos peons i arribant a un final de torre i peó contra torre que, amb algunes imprecisions, va acabar guanyant després d’aguantar més de 45 minuts a que el rival mogués peça quan ja estava perdut. Va trigar quasi 45 minuts a fer els 2 moviments finals, davant l’indignació de l’àrbitre, els organitzadors que volien recollir per la cloenda i tots els que som escaquistes amb un mínim d’esportivitat. S’ha de saber abandonar quan estàs perdut. El més patètic es que, abans de la partida, al passadís, havia fet burla de Joan, dient que “guanyaria el gafotes”. Doncs, no, no va ser així. Adjunto foto on el jugador rival de Joan, ja perdut, encara va fer esperar més de 20 minuts a tothom, per abandonar un cop era inevitable que el nostre jugador coronés a f8. Amb cap jugada per evitar Rg8 i f8 = D, encara va fer esperar.
El protagonista del Club d’Escacs Mollet al grup B va ser Justo Amores que, com es habitual en els darrers mesos, juga sòlid i a molt bon nivell tot i que la sort, o la concentració en moments decisius, li juga alguna mala passada.
Va acabar amb 6 punts de 9, pero a la ronda 8, portant 6 punts, es jugava opcions de podi si guanyava la darrera partida. Hagués quedat del tercer al cinqué lloc, pero la derrota el va condemnar al 15è lloc que, partint del 35è del ranking inicial, no està gens malament, i li va atorgar el premi de tram.
Classificació i resultats grup B: AQUÍ
En resum, un molt bon torneig a nivell organitzatiu per part del Club d’Escacs Montcada en general, i Arturo Vidarte en particular, amb el sempre impecable arbitratge de Josep M. Salvans, Cristina Pérez i el seu auxiliar habitual i en un entorn molt adequat, amb la crítica feta per bastants jugadors respecte a moltes de les taules de joc on, amb dificultat, hi cabía el taulell i l’espai per anotar la partida era força just. Estaven les taules una mica atapeïdes. Solucionant aquest punt, l’Open de Montcada serà, encara, millor.
