Primer enfrontament amb el Valls a Divisió d’Honor, ja que els de la comarca de l’Alt Camp han estrenat la categoria en aquesta temporada, i de quina manera, classificant-se pel grup del títol i aconseguint la permanència automàtica a la primera fase, objectiu inicial.
Després de dinar amb alguns membres del Valls i el seu president, Francesc Blasco, en un clima de cordialitat, sense oblidar la rivalitat, vam descobrir que no venien a fer “turisme” a Mollet, portant el millor equip possible, encapçalat pel seu gran mestre francès, Romain Edouard, un jugador fortíssim que disputa lligues nacionals molt potents i aquest any ha defensat el primer tauler del Valls.
La resta de l’equip, amb altres jugadors coneguts, incloent-hi l’experimentat gran mestre Muñoz i el mestre internacional Valenzuela.
Nosaltres, amb la millor alineació possible, del número 1 a l’11, només amb l’absència de Villanueva, que va marxar a Argentina després de signar un gran registre de 3,5 punts de 4 partides disputades.
El matx va començar amb unes “ràpides” taules a dues partides, un cop superades les primeres dues hores de joc. Quasi res, tenint en compte que, la majoria de cops, fins a les 19-19.30 hores no es comença a animar el tema. Primer Krysa, contra Romain, va signar taules després de confirmar amb el capità-delegat de l’equip, el cronista, que era el millor que es podia fer sense arriscar. Poc després, Garriga signava l’empat contra Muñoz i ens posàvem 1-1 al matx, amb tot per decidir i només un parell de partides bastant clares, per part d’Ana i de Sosa. La resta, per definir i amb certa incomoditat a la posició de Ricard i de Cristian, millor posició d’Esteban (que va rebutjar taules), posició complicada de Ríos i molt positiva d’Erwan. En aquest tauler tots desitjàvem la victòria del jove jugador francès del nostre equip.
Havent jugat molt bé les partides anteriors, haver patit tres derrotes de tres alineacions amb l’equip podria afectar el seu rendiment. Però no, Erwan va jugar una partida molt sòlida i semblava que ho tenia tot controlat.
Una mica abans de les 19.30 hores, Ana materialitzava el seu punt i posava el 2-1 al marcador. En el seu primer any amb nosaltres, Ana porta un registre impecable amb 4 victòries i 2 empats, que fa que vagi amb 5 punts dels 6 possibles. També, poc després, Joan Mellado signava taules, i l’experimentat mestre internacional, amb exactament el mateix impecable registre que Ana, també en 6 partides disputades. Dos grans fitxatges, escaquísticament i, sobretot, com persones, integrades ràpidament a l’equip.
Fins a quasi les 20 hores no es va moure el marcador del 2,5 a 1,5 que havia pujat al marcador amb l’empat de Mellado, però va caure un punt per nosaltres per part de Lever. Va ser molt celebrat pels companys, perqué moralment ho mereixia i ens posava 3,5 a 1,5 i amb el matx molt ben encarat, ja que Ríos no podia perdre, Montilla semblava guanyar, Sosa estava clarament guanyat (era un punt que donàvem per segur amb dos peons de més) i Cristian, patia, però no es veia un pla clar pel rival. On la cosa no pintava bé era a la partida de Ricard. Feia certa angunia veure com el nostre incombustible jugador, patia en una posició força incòmoda, encara que estava aguantant com podia. Amb l’empat de Ríos, el marcador és posava 4 a 2 i la calculadora deia que Sosa guanyava i, per tant, el matx estava empatat a 5, com mínim, i ens classificàvem per tenir tres empats als primers taulers i la primera victòria.
Esteban semblava que guanyava, però una imprecisió va fer que passés a veure l’empat com opció probable i, poc després, per errada del rival, es va emportar el punt. També va caure el punt de Sosa i el de Cristian, en una partida absolutament memorable en la part final.
Finalment, tot i lluitar fins l’últim alè, Ricard va perdre i, per tant, el matx finalitzava amb un 7 a 3 contundent al marcador, però no massa alineat amb les sensacions que vam tenir a mig matx.
Vam acabar felicitant els companys del Valls per la seva gran temporada de debut i els vam desitjar bon viatge de tornada, ja que el desplaçament era llarg.
Sabent que el Barberà havia guanyat el Foment, no sense emoció, marxàvem cap a casa amb la semifinal de la lliga catalana a l’horitzó, dissabte 14 de març al nostre local també i amb la il·lusió de passar a la gran final del 28 de març, però amb l’objectiu de la temporada de quedar dels quatre primers ja aconseguit.
Acta de l’encontre fent click AQUÍ
