Per nosaltres, sisè enfrontament amb un dels clubs més potents de la categoria i campió de la lliga en les tres darreres edicions.
Un Mollet-Sabadell sempre té al·licients i no cal buscar massa motivació en els jugadors, ja que saben que la rivalitat, malgrat la bona relació, està present. En aquest cas, el matx és important perquè ens juguem el primer lloc del grup i, per tant, el encreuament en quarts de final amb el quart, o tercer, del grup II de Divisió d’Honor.
Afrontem el matx amb dues baixes molt importants. En primer lloc, el primer tauler, el GM Leo Krysa, absent per jugar un torneig i, en segon lloc, el nostre mític “fons d’armari” (ara armari principal), Ricard Morros.
Malgrat les dues baixes, anem amb força i ganes però sabem que vindran forts. No sabem com de forts, però forts. El dubte era si vindria Magem, si vindria Stella o si vindria Romero. Doncs tots tres grans mestres van venir. Només hauria faltat Agrest, però hagués estat massa. Ens enfrontàvem a 4 GM’s, 5 MI’s i 1 MF que venien per totes. Nosaltres, 1 GM, 4 MI, 2 MF, 2 MC i un jugador sense cap títol. Màxima desigualtat, però màxima motivació per guanyar, o empatar, el matx.
Abans d’una hora ja patíem: Un Ac4!, de Carles Díaz deixava Ana Matnatdze en situació molt compromesa. El delegat del Sabadell em va avisar: “Ana està perduda”. Em vaig espantar, i vaig anar al quart tauler. Em vaig quedar glaçat: efectivament, semblava que no hi havia defensa i cauria la posició de la nostra combativa jugadora. Ella va pensar i va pensar, i va seguir pensant i va fer la, possiblement, única jugada que permetia aguantar. Es va quedar amb peó de menys, però semblava que no perdia immediatament.
Amb relativa rapidesa, Pere Garriga i Jordi Magem van signar taules. Alumne i professor, jove mestre internacional i gran mestre veterà. El respecte entre els dos va fer que la partida fos ràpida, igual que la de Sosa i Stella i la de Travesset amb Fernández, que van ser els primers a signar l’empat. Quim, amb blanques, sabia que l’empat ens anava bé i que, amb un MI com rival, era un bon resultat i així ho va fer. Ens trobàvem amb un 2 a 2 després de 4 partides empatades i tocava “fer números”. La cosa no pintava massa bé, i jo deia que l’empat era un bon resultat, encara que el cap em deia que era més probable el 4 a 6 o el 4,5 a 5,5 a favor del Sabadell que empat o victòria nostra.
En aquell moment, amb sis partides en joc, la cosa semblava perduda a la partida d’Ana, molt complicada a la d’Erwan, que va jugar molt agressivament amb negres contra Perpinyà i estava aguantant una posició molt aguda. Guillem tenia clar avantatge des de l’obertura i feia somiar amb el punt. Fer 1,5 de 3 per darrere si Erwan perdia era un excel·lent resultat, tenint en compte que als tres primers taulers s’havia empatat. Faltava veure on traiem els altres dos punts per arribar a cinc.
I va caure Erwan i va guanyar Guillem, i el marcador es posava 3 a 3, amb màxima emoció per tots dos equips. El lideratge, i ser campió de grup planejava sobre la sala de joc. Un empat ens donava el primer lloc gràcies al nostre millor desempat sobre el Sabadell.
La partida de Cristian contra el gran mestre Romero semblava incerta i la d’Esteban pintava força bé. Vaig pensar “un punt entre els dos, i continuarà faltant un punt entre Ana i Mellado”. ¡Ai, Mellado! L’heroi de la jornada. En tot moment pendent del resultat global del matx, amb una responsabilitat extrema i conscienciat de la suprema importància del seu punt. Ell ja veia clar que dependria d’ell i així ho va fer notar. Ana havia aconseguit un recurs miraculós al flanc de dama, com gran lluitadora que és. La partida va passar de perduda a possible victòria, però Díaz Camallonga és molt fi als finals i va aconseguir neutralitzar les possibilitats d’Ana i posar un nou empat al marcador, que ens deixava 3,5 a 3,5 i és convertia en un 4 a 5 a favor del Sabadell en uns moments, amb la derrota d’Esteban i l’empat de Cristian. En aquells moments, Joan Mellado, l’experimentat mestre internacional del Mollet sabia que no podia empatar perquè perdríem el matx. Amb un 4 a 5 al marcador, i una posició que venia de peça del rival, Bofill, per tres peons de Mellado, semblava que la cosa acabaria en empat. Així ho veien molts jugadors, espectadors d’excepció en els moments finals del matx. Joan sabia que havia de guanyar i es va jugar un final d’infart amb molt poc temps per banda, jugant amb menys d’un minut, més increment, una gran part del final de la partida, concretament a partir de la jugada 35. Finalment, Joan va imposar-se i es va desfermar l’alegria entre les files del Mollet i la decepció a les del Sabadell que pensava que guanyaria amb certa comoditat el matx, atesa la superioritat teòrica dels jugadors (4 GM’s, 5 MI’s i 1 MF per part seva, contra 1 GM, 4 MI’s, 2 MF’s, 2 MC’s i un no titulat, per part del Mollet). Joan Mellado va rebre una abraçada del cronista i la promesa d’un “cubata” que queda pendent.
En aquells moments, ja sabíem que el rival a quarts de final seria el Valls, que ha signat una primera fase magnífica i que el Sabadell jugaria contra el Barcelona. A l’altre grup, la victòria de l’Escola d’Escacs de Barcelona sobre el Barberà, donava el lideratge definitiu del grup als de la capital i determinava que s’enfrontarien al Cerdanyola, quart del nostre grup i els de la ciutat vallesana contra el Foment Martinenc que va aconseguir una excel·lent tercera posició de grup.
Amb aquest matx, signem 14 encontres imbatuts a les fases prèvies de 2019 i 2020 amb 7 victòries el 2019 i 6 victòries i aquest empat contra el Sabadell el 2020. Cap equip dels 16 que conformen la Divisió d’Honor ha aconseguit estar 2 fases prèvies imbatuts.
El dissabte 7 de març, a Mollet, quarts de final contra el Valls a les 16.30 hores.
Acta de l’encontre fent click AQUÍ
