Visita al Foment Martinenc per un nou enfrontament a la lliga catalana de Divisió d’Honor contra un club històric.
Alguna baixa a la seva alineació respecte al que havíem previst, però bàsicament un equip fort i compacte, amb lleuger avantatge als darrers taulers pels locals i cert avantatge als primers per nosaltres.
La primera partida en acabar va ser la de Pere Garriga contra Manel Granados. Va ser un 0-1 a favor nostre molt ràpid. En aquell moment, una mica després de les 18 hores, hi havia dues partides força complicades per nosaltres als taulers 9 i 10, on Erwan Lever i Guillem Garcia tenien posicions inferiors. Al primer tauler, el gran mestre Leo Krysa havia sacrificat contra l’enroc d’Alfonso Jerez i semblava tenir certa compensació en atac però no estava clar del tot el que podia passar.
Als taulers 3 i 4, Cristhian Ríos i Tomás Sosa tenien cert avantatge i semblava bastant clar que podrien guanyar. Joan Mellado ja havia consolidat a la seva partida (una mica boja) i va ser el segon punt per nosaltres.
Cristian Fernández lluitava amb negres per aconseguir quelcom mes que l’empat, però no semblava possible tal com anava la partida. Al setè tauler, Ricard Morros, amb peó de més, semblava que podia guanyar amb certa comoditat i al vuitè tauler, Esteban Montilla tenia una posició força prometedora.
No semblava que el matx perillés, però ja sabem com són els escacs i com es pot capgirar una partida en un moment. Amb la pèrdua de dos punts consecutius, als taulers de Guillem i Erwan, el matx quedava amb un 2-2 provisional i tot per decidir. Poc després, el matx va anar clarificant-se per nosaltres amb les victòries de Sosa i Ríos que posaven un clar 2-4 que feia treure la calculadora, sense patir pel matx. En aquell moment, Krysa s’havia complicat molt i havia donat ales a Jerez, que veia l’empat a prop i, potser, la victòria al primer tauler. Cap més partida perillava, i en el pitjor dels casos, tres empats ens donarien el punt i mig necessari per guanyar el matx en cas de derrota de Krysa. Però mai podem estar tranquils, i només la victòria d’Esteban Montilla ens assegurava el 2-5, i l’empat del matx. En aquell moment, Ricard Morros havia jugat dos cops amb 1 i 2 segons, respectivament, i Cristian Fernández també. El que semblaven dos empats, podien ser dues derrotes si perdíem per temps o es cometia un error per manca de temps. Krysa havia arribat a un final de torre contra torre i cavall, que semblava acabaria en taules, com va ser al final.
Amb els empats de Leo, Cristian i Ricard, signàvem un 3,5 a 6,5 a favor nostre i la cinquena victòria consecutiva i dotzena en una fase prèvia de la lliga, després de les set de l’any passat. Un registre impecable, a falta de dues jornades, una a Girona contra el Gerunda i la darrera, a casa, el 29 de febrer i retransmesa per internet, contra l’altre imbatut del grup, el campió de Catalunya, Colón Sabadell Chessy.
Encarem aquests dos encontres per saber si serem primers o segons de grup i, per tant, si jugarem contra el tercer, o el quart, del grup II de Divisió d’Honor.
Acta de l’encontre fent click AQUÍ
