Vam arribar el dilluns a la tarda juntament amb l’expedició catalana en un autobús que ens va venir a recollir a l’Aeroport de Santiago per portar-nos a l’Hotel Scala seu del Campionat. De bon principi el Pere ja va poder gaudir de retrobarse amb companys i companyes que ja coneix dels Campionats de Catalunya i de jugar diversos tornejos. El dia següent va començar la primera ronda on el Pere va estar en el tauler quatorze en retransmissió (que ja no va abandonar en tot el torneig). El primer sorteig el va aparellar amb el gallec Manuel López González al qual va guanyar amb certa comoditat fent valer la diferència de rànquing. Per la tarda li va tornar a tocar un altre jugador de Galícia, José Ramon Pardo Gómez , que ja va presentar molta més batalla que el del matí i ja va fer presagiar les dificultats del torneig. La partida es va complicar una mica i finalment el Pere només va poder treure unes taules en un final d’alfil i peons per banda. L’endemà, el dimecres, només hi va haver ronda de tarda on el Pere va jugar amb el jugador de Múrcia Marcos García Martínez en una partida bastant igualada fins que el nostre jugador va arribar a una posició on tenia les seves peces molt ben col·locades i va poder entrar amb la dama en un atac que ja no tenia contestació. El dijous hi va haver doble ronda i al matí li va tocar en quarta ronda amb el també català Jesús Ligero en una partida molt oberta on el Pere va passar per alt un Cg8 (que van veure en l’anàlisi posterior de la partida) que igualava i que va ser aprofitat pel Jesús per entrar en un atac imparable. A la tarda, però, en la cinquena ronda que l’enfrontava al madrileny Martin Kalynovsky va guanyar perquè li va sonar el mòbil més d’una vegada al seu rival, en una partida que d’altra banda tenia bastant ben enfocada. El divendres nova victòria a la sisena ronda a la tarda contra l’asturià Pedro González Fernández que va cometre una errada greu que el va obligar a abandonar a la jugada 12. El dissabte nova doble ronda enfilant ja el tram final de la competició amb la disputa de les rondes setena i vuitena. Al matí enfrontament amb el jugador d’Extremadura Francisco José Martín Prior (que va acabar finalment en sisè lloc) en una partida en la que va entregar un peó per guanyar posició al centre però que es va complicar amb la pèrdua d’un segon peó i es va acabar perdent amb claredat. Per la tarda partida important de cara a la classificació final amb la gallega Inés Prado Acebo que havia guanyat anteriorment als catalans Llàtzer Bru i Ferran Cervelló. Partida molt igualada que es va decidir en un final de torre i sis peons per banda on el Pere va jugar millor les seves opcions col·locant dos peons  passats lligats que eren imparables. S’encarava la darrera i definitiva ronda del diumenge amb 5.5 punts i la possibilitat d’aconseguir una bona classificació però sense cap possibilitat de podi. Aquesta darrera partida li va tocar el Jorge González Santamartina de La Rioja i el Pere va arribar a un final de cavall i peons contra alfil i peons del seu rival però en una posició millor que va saber aprofitar amb un rei molt ben col·locat al centre del tauler per guanyar sense complicacions. Resultat final l’indicat de 6.5 punts amb un onzè lloc molt meritori pel nivell “real” mostrat pels jugadors del torneig (ja que l’ELO sovint, en aquestes categories, no és representatiu del nivell “real”).

Pel que fa als aspectes extraesportius, o millor dit fora de la sala de joc, l’ambient entre tots els catalans va ser molt bo amb una gran sintonia entre els jugadors, familiars, entrenadors i delegat. Sobre tot els jugadors van gaudir d’uns dies en que van passar-s’ho d’alló més bé en un escenari que va ser molt adequat, particularment a destacar les partides del campionat paral·lel del joc de cartes “BANG” (introduït per l’inefable Frederic Corrigüelas) que ja són un clàssic en aquests campionats. De fet quan perdia un català, partida de BANG al canto… encara que la veritat és que no necessitaven excuses per jugar-hi.

Pel que fa a la nostra família vam gaudir també del turisme tant a Padrón com a Santiago de Compostel·la en unes visites molt interessants. En resum un torneig ben organitzat en un molt bon marc (hotel espaiós i amb menjar correcte tot i que no sempre a gust de tothom en no ser bufet) i amb bona temperatura ambient.  Una molt bona experiència a tots els nivells per nosaltres i esperant la propera.